Que és per tu la transsexualitat?
Preguntes de reflexió sobre el vídeo transsexualitat TV3.
Que faríeu si tinguéssiu un fill transsexual?
Primer de tot dir-li que la transsexualitat no és una malaltia ni física ni mental. Si de cas pel que fa a la societat està malalta al no admetre que la transsexualitat és normal dins de la identitat sexual. Després davant les possibles senyals, conductes o manifestacions que ens facin pensar que alguna cosa pot estar passant hem d'intentar mantenir la calma (no alarmar ni etiquetar d'entrada), així com buscar informació i, sobretot, parlar amb el nen i conèixer bé què és el que li passa, què pensa, com se sent, tingui l'edat que tingui (les emocions no entenen d'anys). Passi el que passi el benestar dels nens és més gran quan compten amb un entorn de confiança, quan poden expressar les seves emocions, idees i sensacions lliurement sense sentir-jutjats (això és aplicable a la sexualitat, als gustos, a les idees sobre el món, a tots els àmbits de la vida). De vegades en els pares pot aparèixer por, ansietat i fins i tot sentiment de culpa. En moltes ocasions aquest sofriment es dóna tant pel fet en si (i el no saber com procedir) com pel temor per tot al que el nen haurà d'enfrontar-(adaptació al centre escolar, acceptació d'amics i família, etc. ). Ja que es tracta d'un procés complex en el qual el benestar del petit estarà en joc, sigui com sigui, pensem el que pensem, el principal és mostrar-li el nostre suport, respecte i amor i acompanyar-lo en el camí, porti a on porti, perquè abans de tot bé el teu fill.
Que opines sobre el fet de que la noia ja sàpiga que és un nen des dels 3 anys?
Opino que això els nens ho saben des de que neixen simplement neixen amb uns genitals diferents als correspostos per ells, ja que ells es senten el que realment són, pels seus genitals no tenen perquè assignar-se el gènere que són.
Des de quan s'origina la transsexualitat en un cos?
Aparti dels dos anys els nens són capaços d'identificar el seu gènere i classificar-lo a les persones conforme el seu sexe. Als sis anys, o inclús abans, el nen ja té molt clar quina és la seva identitat sexual i de gènere. Així generalment, els transsexuals conten haver-se sentit identificats com el sexe contrari des de sempre. Si s'analitze la seva infància es veuen conductes pròpies del sexe contrari, inclús abans de ser conscients de el que passa.
Consideres que una persona ha de tenir educació sobre el tipus de sexualitat?
Considero que estem en una societat on encara s'ha de treballar molt la educació social, ja que per molta gent és un tema tabú. Tothom té dret a ser com és i a sentir-se el que realment és. Ningú té el dret a prohibir a ser com és realment una persona, ja sigui gay, lesbiana, transexual o bisexual. Cadascú depèn dels seus sentiments, emocions i ningú té dret a discutir el que realment són o no. Així que en aquesta societat em de fer un gran pas per informar-nos del tipus de sexualitat que existeixen per poder educar-nos i educar de la millor manera possible i amb normalitat.
Que opines sobre el fet que el David ja pugui tenir una vida més feliç?
Opino que se la mereix, perquè és com és i és qui és per això. La seva família a tractat el tema amb normalitat i se l'estimen tal com és i això és lo important que el seu fill s'identifiqui i sigui feliç de la manera que es mereix.
Consideres que si un nen perd el penis deixarà de ser un nen?
Crec que la identificació sexual no es basa en els genitals, sinó en el que tu ets en realitat. Poden haver-hi nens amb vulva i nenes amb penis això és un concepte que ha de quedar molt clar. Així que si un nen perd el penis no deixara de ser més nen per això.
Consideres que l'Estel és més feliç després de la seva transmissió?
Considero que ara ella és com és i això fa que se sentí millor i feliç, tan ella com la seva família i la gent que l'envolta. Ja que crec que el procés d'adaptació és complicat.
Que opines sobre el fet de descobrir una sexualitat diferent de la que pensaves que tenies?
Opino que ha de ser molt difícil no sentir-te correspost amb el teu cos i amb el teu sexe. Ja que el teu cap es conscient que tu no ets aquell gènere i el teu cos opina el contrari. Però la ment és més poderosa que el cos i el cos i la societat t'impedeixen tirar endavant el que realment ets. Les persones transsexuals penso que són unes persones molt fortes perquè lluiten pel que realment són.
Consideres que això et pot succeir?
Considero que tindre un fill transsexual li pot passar a qualsevol i no a de ser algo dolent simplement es tractarà d'una altra manera i patiré mes pel meu fill perquè haurà de passar situacions tan socials com mediques que no haurien de ser necessàries. Però parla'n per jo, crec que no em podria pasar, ja que em sento molt identificada amb el meu gènere i sexe.
Que faríeu si tinguéssiu un fill transsexual?
Primer de tot dir-li que la transsexualitat no és una malaltia ni física ni mental. Si de cas pel que fa a la societat està malalta al no admetre que la transsexualitat és normal dins de la identitat sexual. Després davant les possibles senyals, conductes o manifestacions que ens facin pensar que alguna cosa pot estar passant hem d'intentar mantenir la calma (no alarmar ni etiquetar d'entrada), així com buscar informació i, sobretot, parlar amb el nen i conèixer bé què és el que li passa, què pensa, com se sent, tingui l'edat que tingui (les emocions no entenen d'anys). Passi el que passi el benestar dels nens és més gran quan compten amb un entorn de confiança, quan poden expressar les seves emocions, idees i sensacions lliurement sense sentir-jutjats (això és aplicable a la sexualitat, als gustos, a les idees sobre el món, a tots els àmbits de la vida). De vegades en els pares pot aparèixer por, ansietat i fins i tot sentiment de culpa. En moltes ocasions aquest sofriment es dóna tant pel fet en si (i el no saber com procedir) com pel temor per tot al que el nen haurà d'enfrontar-(adaptació al centre escolar, acceptació d'amics i família, etc. ). Ja que es tracta d'un procés complex en el qual el benestar del petit estarà en joc, sigui com sigui, pensem el que pensem, el principal és mostrar-li el nostre suport, respecte i amor i acompanyar-lo en el camí, porti a on porti, perquè abans de tot bé el teu fill.
Que opines sobre el fet de que la noia ja sàpiga que és un nen des dels 3 anys?
Opino que això els nens ho saben des de que neixen simplement neixen amb uns genitals diferents als correspostos per ells, ja que ells es senten el que realment són, pels seus genitals no tenen perquè assignar-se el gènere que són.
Des de quan s'origina la transsexualitat en un cos?
Aparti dels dos anys els nens són capaços d'identificar el seu gènere i classificar-lo a les persones conforme el seu sexe. Als sis anys, o inclús abans, el nen ja té molt clar quina és la seva identitat sexual i de gènere. Així generalment, els transsexuals conten haver-se sentit identificats com el sexe contrari des de sempre. Si s'analitze la seva infància es veuen conductes pròpies del sexe contrari, inclús abans de ser conscients de el que passa.
Consideres que una persona ha de tenir educació sobre el tipus de sexualitat?
Considero que estem en una societat on encara s'ha de treballar molt la educació social, ja que per molta gent és un tema tabú. Tothom té dret a ser com és i a sentir-se el que realment és. Ningú té el dret a prohibir a ser com és realment una persona, ja sigui gay, lesbiana, transexual o bisexual. Cadascú depèn dels seus sentiments, emocions i ningú té dret a discutir el que realment són o no. Així que en aquesta societat em de fer un gran pas per informar-nos del tipus de sexualitat que existeixen per poder educar-nos i educar de la millor manera possible i amb normalitat.
Que opines sobre el fet que el David ja pugui tenir una vida més feliç?
Opino que se la mereix, perquè és com és i és qui és per això. La seva família a tractat el tema amb normalitat i se l'estimen tal com és i això és lo important que el seu fill s'identifiqui i sigui feliç de la manera que es mereix.
Consideres que si un nen perd el penis deixarà de ser un nen?
Crec que la identificació sexual no es basa en els genitals, sinó en el que tu ets en realitat. Poden haver-hi nens amb vulva i nenes amb penis això és un concepte que ha de quedar molt clar. Així que si un nen perd el penis no deixara de ser més nen per això.
Consideres que l'Estel és més feliç després de la seva transmissió?
Considero que ara ella és com és i això fa que se sentí millor i feliç, tan ella com la seva família i la gent que l'envolta. Ja que crec que el procés d'adaptació és complicat.
Que opines sobre el fet de descobrir una sexualitat diferent de la que pensaves que tenies?
Opino que ha de ser molt difícil no sentir-te correspost amb el teu cos i amb el teu sexe. Ja que el teu cap es conscient que tu no ets aquell gènere i el teu cos opina el contrari. Però la ment és més poderosa que el cos i el cos i la societat t'impedeixen tirar endavant el que realment ets. Les persones transsexuals penso que són unes persones molt fortes perquè lluiten pel que realment són.
Consideres que això et pot succeir?
Considero que tindre un fill transsexual li pot passar a qualsevol i no a de ser algo dolent simplement es tractarà d'una altra manera i patiré mes pel meu fill perquè haurà de passar situacions tan socials com mediques que no haurien de ser necessàries. Però parla'n per jo, crec que no em podria pasar, ja que em sento molt identificada amb el meu gènere i sexe.
Estel Baradad Rius
Comentarios
Publicar un comentario