"El costum és una segona naturalesa" (Sant Agustí).

Quan la persona s'acostuma a si mateixa a realitzar alguna cosa per costum, llavors allò es converteix en una segona naturalesa per a ella. Per tant, La persona sustitueix la seva anterior realitat amb els seus sentiments pel costum. 

Cal saber que hi ha una diferència entre el Creador i els creats pel que fa a la sensació. On els creats tenen l'aspecte del qual sent i del que sentit, així com l'aspecte del que aconsegueix i el que ha aconseguit. És a dir, que tenim l'aspecte del sentit comú amb aquesta realitat.

Com a una realitat sense sentir és només el Creador en Si mateix. Ja que a Ell, "no hi ha pensament que el percebi en l'absolut". La qual cosa no és així amb una persona: Ja que tota la seva existència és solament per mitjà de la sensació de la realitat, i fins i tot la realitat és avaluada només pel que es sent.

En altres paraules, el que percep una cosa de la qual sent gust, és el que per a ell es considera veritat; és a dir, si una persona prova un gust amarg a la realitat, vol dir que se sent a si mateixa en algun estat en el qual ella es troba, ja que sent el dolent i angoixant dels sofriments en aquell estat. I d'acord a la sensació de la persona, sent que ha rebut el contrari del Creador, el que significa que l'estat en què ella es troba és dolent.

Estel