Psicologia Rosselló

La teoria de la personalitat. "El psicoanalista Sigmund Freud creia que el comportament i la personalitat derivaven de la interacció constant i única de forces psicològiques conflictives que operen en tres diferents nivells de consciència: el preconscient, el conscient i l'inconscient. La teoria psicoanalítica de la ment conscient i inconscient sovint s'explica utilitzant una metàfora de l'iceberg: El coneixement conscient és la punta de l'iceberg, mentre que l'inconscient està representat pel gel ocult sota de la superfície de l'aigua." 1 La teoria de la personalitat de Sigmund Freud va ser variant a mesura que avançava en el seu desenvolupament teòric. Per a Freud, la personalitat humana és producte de la lluita entre els nostres impulsos destructius i la recerca de plaer. Sense deixar de banda els límits socials. "La construcció de la personalitat ve a ser un producte: el resultat de la forma que empra cada persona per sol...

Tot tipus de violació o agressió sexual és traumàtica. És normal que la persona afectada experimenti un trauma després d'haver patit l'assalt. El 94% de les dones que han patit una violació presenten símptomes de trastorn per estrès posttraumàtic en les dues setmanes posteriors a la violació, i això és normal. És una reacció a la por sofert, a la sensació de pèrdua de control i la vulnerabilitat que s'experimenta en aquest tipus de situacions tan desagradables, que són situacions inesperades i impactants. Escoltaria a la persona tal i com es mereix ser escoltada, per que la víctima es mereix ser creguda, no necessita que li diguis que u sents, sino necessita ser escoltada.  El trauma d'haver patit una violació o d'haver estat agredit / a sexualment, és una cosa devastadora. Els sentiments de por, vergonya i solitud poden aparèixer una vegada i una altra en forma de malsons, records o altres símptomes desagradables. Cal que li recordis a la persona que ha patit ...

Quan la persona s'acostuma a si mateixa a realitzar alguna cosa per costum, llavors allò es converteix en una segona naturalesa per a ella. Per tant,  La persona sustitueix la seva anterior realitat amb els seus sentiments pel costum.   Cal saber que hi ha una diferència entre el Creador i els creats pel que fa a la sensació. On els creats tenen l'aspecte del qual sent i del que sentit, així com l'aspecte del que aconsegueix i el que ha aconseguit. És a dir, que tenim l'aspecte del sentit comú amb aquesta realitat. Com a una realitat sense sentir és només el Creador en Si mateix. Ja que a Ell, "no hi ha pensament que el percebi en l'absolut". La qual cosa no és així amb una persona: Ja que tota la seva existència és solament per mitjà de la sensació de la realitat, i fins i tot la realitat és avaluada només pel que es sent. En altres paraules, el que percep una cosa de la qual sent gust, és el que per a ell es considera veritat; és a dir, si u...